Covid i precarietat

Dijous es presentava l’estudi “La covid a Andorra – La seva incidència en l’economia de la classe treballadora, impulsat per Reig Fundació i amb la col·laboració del CRES, que pretenia recollir informació sobre com la pandèmia ha impactat en l’economia familiar i, en especial, la de la classe treballadora assalariada.

En els primers mesos de la crisi, més de 7.300 persones assalariades van causar baixa i 9.200 més van estar en suspensió temporal. S’estima que llavors entre el 0,7% i el 3% de la població es podia trobar en situació de precarietat. Un 80% de les persones que van estar en ERTO o a l’atur en algun moment asseguren haver vist disminuïts els seus ingressos (per només un 29% de la població en general), segons es desprèn de les enquestes realitzades per aquest estudi i l’Observatori del segon semestre del 2021 que publica el CRES. La bretxa salarial entre homes i dones s’ha incrementat de març de 2020 a març de 2021 i també ho ha fet la desigualtat entre els salaris més baixos i els més alts. Aquestes dades i moltes més es poden consultar al treball.

Tot i que l’activitat comercial s’està recuperant i les persones en ERTO o a l’atur hagin anat reduint-se (un 91% afirma que ja torna a treballar), encara hi ha alguns indicadors, com ara que el 3% de les persones enquestades per l’Observatori s’han quedat sense cobertura sanitària o que la renda per capita va baixar més d’un 12% el 2020, que ens fan pensar que la recuperació està sent més lenta per a alguns col·lectius.

I si les ajudes socials que s’han donat durant la pandèmia i les noves figures laborals, com les STCT, han assolit els objectius per les quals es van crear, que eren pal·liar els efectes d’aquesta crisi, cal assegurar que es continuïn donant mentre calgui perquè sigui quina sigui la situació econòmica en la qual es trobi una llar, l’accés als productes de primera necessitat, als serveis de salut i a l’educació es garanteixin.