Personatges (XV)

L’any 1962 es va publicar el llibre Nosaltres, els valen­cians, escrit pel gran intel·lectual d’aquella terra, Joan Fuster. L’escriptor reivindicava la catalanitat del País Valencià, tant des del punt de vista cultural com polític, i ho feia en un impecable català acadèmic.

Ve a tomb aquesta menció perquè l’any 2020, l’escriptor Rafa Lahuerta va guanyar el Premi Lletraferit de novel·la amb el llibre Noruega, escrit en valencià i que ha suposat un autèntic fenomen editorial de vendes. L’obra, sens dubte amb forts components autobiogràfics, explica la vida del protagonista al barri xino de València a final dels anys vuitanta, on la seva família tenia una botiga de saladures i fumats. Per aquest motiu se’ls coneixia pels noruegos, d’on ve el títol del llibre. La novel·la detalla amb cruesa les vicissituds d’un jove en un ambient terrible de delinqüència, drogues i misèria.

Però el seu tret més característic és que està escrit en un valencià tal com el parlen els valencians, obrint una via inèdita que ha provocat un fort debat social i literari per aquelles terres. De fet, jo diria que és una de les claus del seu èxit, ja que segurament els lectors s’han vist reconeguts al llegir les paraules que utilitzen en la seva comunicació oral.

L’autor ha reivindicat aquesta valencianitat, allunyada tant del nacionalisme català de Fuster, de qui es declara admirador, com del ranci espanyolisme de part de la burgesia valenciana. Podríem dir que l’objectiu de Lahuerta és sortir de la tendència històrica de diferents sectors del seu país, uns mirant sempre a Barcelona i els altres a Madrid.

És absolutament recomanable llegir aquest llibre estiguem o no d’acord amb les consideracions polítiques de l’autor. Al cap i a la fi, és realment transcendent si catalans (també els andorrans) i valencians som germans, com deia Joan Fuster, o bé, com a molt, cosins germans, com diu l’avi del protagonista de la novel·la?