Els Quarts i el veïnat

L’acció ciutadana està de moda, bé, no sé si és moda o una necessitat, ja que no fa pas gaires anys, Andorra era un exemple de participació en les eleccions dels nostres mandataris, però això està canviant de manera preocupant, potser d’aquí el Ministeri d’Administracions Públiques i Participació Ciutadana. Malgrat que veiem com associacions de veïns, de víctimes, o col·lectius diversos aconsegueixen que se’ls escolti, una gran majoria ens mirem des de fora, però dient la nostra, el que passa al nostre voltant. A Andorra existeix un òrgan centenari que dona veu als veïns i que no aprofitem tot el que podríem, els Quarts. És obvi que no tothom en pot ser membre, has de ser cap de casa, de nacionalitat andorrana i resident a la parròquia corresponent, però d’alguna manera s’ha de començar, perquè els Quarts es regeixen per usos i costums, i els usos i costums poden canviar, com ha canviat el fet que jo en pugui ser membre, tot i ser dona. Vaig pensar, per què no? El Quart d’Ordino té, a banda dels 6 membres de la junta administrativa, un consell format per 23 persones, que tenim en compte la població andorrana d’Ordino, no deuen ser, ni de bon tros, un 50% dels caps de casa de la parròquia. Em vaig sentir molt ben rebuda i vaig poder intuir els esforços dels membres de la Junta per, malgrat els recursos, tirar endavant. També em vaig sentir, evidentment, una mica perduda. Vaig entendre que els dos grans problemes actuals del Quart són la minva d'ingressos i el deteriorament de l’Hotel Casamanya. El que no vaig entendre és perquè davant l’oferta ferma d’una institució privada que es feia càrrec de la remodelació necessària i en pagava un lloguer, la majoria dels membres van votar l’opció de cedir-lo gratuïtament al Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient, sense haver-hi cap acord signat, és a dir, es va votar per continuar allargant una situació que fa 20 anys que dura. Suposo que em falta encara molta experiència en els afers veïnals.