Poca broma

Sincerament, vull pensar que els que fan apologia de la no vacunació no són conscients de com de fina és la línia de la vida i la mort.

Antònia, quasi vuitanta anys, no es volia vacunar, fumadora i amb nets, la família ho havia intentat de totes maneres, però ella, influenciada per les xarxes socials, decideix no vacunar-se, poc després es vacuna (val a dir que jo mateix li vaig donar suficients arguments), fa poc mesos es va contagiar de la covid-19, constipat lleu i a continuar viva.

Paquito, quaranta-quatre anys, complexió forta, uns 110 quilos, esportista habitual, pare de dues filles de quatre mesos i quatre anys, contagiat de la covid-19 just abans de la primera dosi, hospital, nivell d’oxigen crític, no accepta l’imminent ingrés a l’UCI, li proposen un mètode alternatiu, còctel d’antivirals, sortosament se’n surt.

Sergi, cinquanta-nou anys, agafa la covid-19 abans de la primera vacuna conjuntament amb un fort refredat, més de sis mesos a l’UCI, infeccions derivades de la malaltia, actualment en teràpies de recuperació.

Sergio, uns trenta anys, esportista, va decidir no vacunar-se, contagiat de covid-19, complicacions respiratòries, a l’hospital li recepten medicaments, ara recuperant-se.

David, cinquanta-cinc anys, vacunat, ingrés a l’hospital, proves diàries incloent-hi punxades al fetge per decidir l’ingrés o no a l’UCI, no hi va arribar a entrar.

Jo mateix, vacunadíssim, positiu de covid-19, constipat, mal de cap, mucositat, set dies i a seguir, i com jo molts vacunats i contagiats amb l’òmicron que sortosament hem tingut símptomes lleus.

En un antic article d’opinió us convidava a aguantar, no teníem altra, i ho hem aconseguit, alguns éssers estimats ens han deixat, molts hem perdut els estalvis i negocis, així i tot aquí estem, vius, i després de la tempesta, podem sentir l’olor de bosc humit, de terra i fusta mullada, ens hem enfortit i tenim arrels més profundes. Som, en definitiva, més persones.