L'abast dels drets humans de la UE

Emmanuel Macron, en el discurs introductori per la presidència francesa al Consell de la Unió Europea del 19 de gener, va manifestar la intenció de reconèixer l’avortament dins la Carta de Drets Fonamentals de la UE. Com es podia preveure, la declaració va ser propícia al debat, al Principat però també a Europa. Lluny de voler entrar en una reflexió relativa a la qüestió de l’avortament a Andorra, seria interessant analitzar fins a quin punt la instauració d’un nou dret dins la mencionada carta pot ser susceptible d’afectar la concepció dels Drets Humans. Si bé la UE va decidir adoptar dita Carta el desembre del 2000 –com un pas més cap a una Europa cohesionada– no es pot negar la primacia de la Carta Universal de Drets Humans (ONU), i sobretot del Conveni Europeu de Drets Humans (Consell d’Europa) en la pràctica de la justícia fonamental. Sense tampoc deixar d’al·ludir aquells mecanismes garantistes reconeguts a les constitucions i lleis nacionals. En no ser Estat membre de la UE, per a Andorra no es podria preveure cap vinculació amb la carta i, per consegüent, tampoc amb els efectes que persegueix. Pel que fa a la resta de països membres caldria veure si, per primera vegada a la història, s’optaria per deixar de costat un sistema tradicional com el Consell d’Europa –considerat referència en la matèria al continent– per privilegiar els mecanismes comunitaris, presumptament més garantistes en la seva futura versió revue et cor­rigée durant l’actual presidència francesa. Llavors, tenint en compte el curt abast de la carta, i tornant a les declaracions de Macron, no podem evitar preguntar-nos quin era l’objectiu que buscava. Havent vist que aquestes afirmacions impliquen una utilitat jurídica molt limitada, tindríem tendència a pensar que el que realment enfoquen és una estratègia politicoelectoral camuflada, tenint en compte les imminents eleccions presidencials al país veí. Dit això, seria precipitat deduir una eventual ruptura pel que fa a la ben assentada neutralitat del Copríncep francès sobre l’avortament a Andorra. La carta és una norma externa a l’ordenament andorrà, per tant incompetent per modificar-ne la realitat fàctica. I en l’àmbit polític, les declaracions de Macron van ser emeses en tant que cap d’Estat del país que presideix el Consell de la UE, no en qualitat de Copríncep.