Les set claus
Reforma equitativa
Aquests darrers dies s’ha començat a parlar de la reforma fiscal que el Govern ha posat sobre la taula. Agradi o no les lleis, les fiscals incloses, han d’evolucionar, adaptar-se als nous temps i millorar-ne possibles disfuncions que es puguin haver detectat. Sense entrar en aspectes tècnics o si ara és el moment o no, sí que voldria compartir amb vosaltres un parell d’aspectes dels quals m’agradaria conèixer la vostra opinió.
El primer són les desgravacions fiscals per donacions a ONG (que podem ampliar a patrocinis esportius, mecenatge cultural...). Actualment només es preveu per a empreses però el percentatge previst no promou ni anima a fer-ho. Està demostrat que en països on les desgravacions van augmentar, els donatius a projectes socials van millorar i fins i tot triplicar. Si tant les empreses com els particulars tenen incentius per ONG, patrocinis o mecenatges, i hi destinen més fons, potser els pressupostos públics podrien invertir en altres projectes.
El segon punt seria revisar quins productes de primera necessitat poden passar a formar part de l’IGI reduït. Per exemple, actualment els productes d’higiene femenina però també el material escolar estan gravats amb l’IGI general del 4,5%. Tot i que no hi ha un criteri unificat entre països, el gravamen dels productes d’higiene íntima va del 0% al 27% però el debat conegut com a taxa rosa o taxa tampó ha fet que molts països hagin començat a reduït l’impost que grava compreses, tovalloletes íntimes o copes menstruals. Amb aquesta rebaixa a considerats productes de primera necessitat es facilita l’accés a dones que estan en situació econòmica precària.
El mateix passa amb el material escolar. Si l’educació és un dret i es considera gratuïta, en el fons no ho és i a més, si l’IGI és l’estàndard, també estem perjudicant aquelles famílies la situació socioeconòmica de les quals passa per dificultats.
I vosaltres, què en penseu?