Curtterminisme

Vivim una vida cada vegada més accelerada en què la immediatesa sembla ser una qualitat del segle XXI. Podem evidenciar la celeritat que ens envolta en moltes situacions personals quotidianes o en l’entorn professional. Ens marquem unes fites que volem aconseguir de forma ràpida, en un interval de temps curt i que ens donaran una satisfacció, uns beneficis o uns resultats immediats. De vegades, aquesta falsa sensació d’urgència que ens imposem no ens deixa temps per fer reflexions profundes a l’hora de prendre decisions, no ens permet buscar l’arrel dels problemes o cercar estratègies per anticipar-nos al que vindrà.

Decidir de forma ràpida pot ser, en moltes ocasions, una qualitat. Ser resolutiu i àgil a l’hora de solucionar una dificultat es considera un bon atribut. Ara bé, les bones decisions per avui no sempre ho són per a l’endemà, o simplement aporten només una solució provisional per sortir del pas i no resolen una problemàtica de fons. Un exemple recent el tenim en la voluntat del Govern de crear una quota de temporers específica per a l’estiu. Aquesta opció permetrà resoldre, a curt termini, una qüestió urgent de la manca de mà d’obra que pateix el sector empresarial. Però aquesta bona solució per salvar la temporada d’estiu no resol unes problemàtiques ben identificades: un salari mínim interprofessional insuficient per ser competitiu respecte als països veïns, una manca de treballadors qualificats o la dificultat d’accés a l’habitatge a un preu assequible. Malauradament, aquestes qüestions no tenen una solució a curt termini i requereixen una planificació i una estratègia. Les decisions a prendre són en aquest cas a llarg termini, molt més complexes que les que es prenen amb urgència. El culte a la immediatesa que pateix la societat no ho posa gens fàcil, però no podem perdre de vista la necessitat de continuar projectant-nos cap al futur per poder canviar certs paradigmes.