Eleccions anticipades, no

Jo, sincerament, no estic pensant en eleccions, ni en vots, programes o promeses electorals. Ni faig llistes mentals de possibles números u, dos o tres, ni postulo per a res... Jo estic pensant en el present i en tot el que encara resta per fer, en tot el desplegament normatiu en el qual estem treballant i en què treballarem.

Els amants del futbol són plenament conscients que el partit no finalitza fins que no han passat els noranta minuts, i moltes vegades fins i tot no es guanya fins als penals.

Encara hi ha moltes lleis superimportants per tractar, modificar i aprovar. Grans reptes per assolir com, per exemple, la llei de funció pública, la del procediment contenciós administratiu, la de seguretat de les xarxes, la d’estacions de muntanya o el tan anhelat codi de família, entre d’altres. Un desplegament normatiu tan dens com necessari, que requerirà, sens dubte, el treball de totes les comissions legislatives, per tal d’esmenar i aconseguir l’aprovació de textos tan consensuats com sigui possible.

No em preocupa, per tant, si les eleccions s’avancen o no un mes, dos o tres, sinó el fet que tindran lloc quan totes les fites marcades per a aquest mandat estiguin aconseguides. No pot ser d’una altra manera, tot i ser conscient que la propera legislatura tindrà igualment un llarg camí legislatiu igual d’important, i ho dic precisament pensant en la reforma del sistema de seguretat social, reforma que ja s’ha començat a treballar però que requereix una reflexió pausada i detinguda.

No crec, i espero que no existeixi en el futur tampoc, que cap motiu aconselli o condicioni que les eleccions s’hagin d’avançar. Quelcom que alteri el normal desenvolupament de les funcions de l’executiu i del legislatiu més enllà del que malauradament hem viscut. En qualsevol cas, no ens deixem confondre amb crítiques gens constructives que únicament tindran la finalitat d’aconseguir atenció electoralista.