Per què?

Estem en ple procés d’integració d’Andorra a l’economia global. Des de l’obertura econòmica al capital estranger, la fi del secret bancari o la possible entrada al mercat únic de la UE que s’està negociant.

Estem davant una qüestió eminentment econòmica, l’entrada al mercat únic té uns costos i té uns potencials beneficis per diversificar. Però també ens hauríem de fer preguntar quin model econòmic i estil de vida perseguim per a Andorra.

Alguns defensen que cal atreure multimilionaris, multinacionals i marques. I em pregunto: amb quina finalitat? Per què volem multinacionals? Volem grans cadenes hoteleres, fàbriques o macrogranjes? Volem ser empleats de multinacionals? Volem viure com a Manhattan? El mercat únic és un espai sa en què podrem viure bé?

Jo penso que hauríem de plantejar l’encaix d’Andorra a l’economia global per impulsar les empreses locals, per sostenir una hostaleria familiar de qualitat o un comerç especialitzat, per preservar el medi ambient i el paisatge, per sostenir la ramaderia tradicional, per impulsar les oportunitats, la competitivitat i l’autonomia d’emprendre i d’innovar de les persones d’Andorra, per mantenir empreses de talla humana en què propietaris i empleats puguin mantenir una bona relació, per reduir traves burocràtiques, per millorar les condicions de vida dels treballadors, per millorar els drets dels consumidors, per dissenyar el millor possible les nostres lleis o per millorar l’accés a l’habitatge.

En definitiva, ens hem de plantejar si l’entrada al mercat únic és un mitjà per impulsar la nostra qualitat de vida o no. En lloc d’acomplexar-nos davant de marques comercials, anglicismes i organismes internacionals, caldria defensar i protegir amb orgull i dignitat un model econòmic propi, sa i sostenible.