Equilibri

Nelson Mandela, que és un home a qui sempre he admirat (et recomano llegir el llibre El largo camino hacia la libertad), va dir en una ocasió: “Després de pujar una muntanya un es troba que en queden moltes altres per escalar. M’he pres un moment per descansar, per gaudir de la meravellosa vista que m’envolta, per contemplar la distància que he recorregut, però només puc descansar un moment perquè amb la llibertat arriba la responsabilitat i no m’atreveixo a entretenir-me ja que el meu llarg camí encara no ha conclòs.” Crec que Nelson Mandela està suggerint que tot és qüestió d’equilibri. Gaudeix del paisatge des d’on siguis. Assaboreix com de lluny has arribat. Dona gràcies per trobar-te en aquest viatge que representa la teva vida. Però recorda també que la vida que se t’ha donat comporta grans responsabilitats i no tens dret a parar. En l’equilibri en estimar el que tens i ambicionar el millor hi ha la clau d’una vida plena. Penso que cada ésser humà té l’obligació de brillar. No ens hem de quedar amb els èxits i experiències del nostre passat i ser autocomplaents. Hem de sortir al món cada dia i fer el possible per ser útils als altres, al món. Aprofitar més el nostre potencial i ser els millors ciutadans del planeta. Hem de caminar sense parar cap a les nostres pors i viure les nostres vides més plenament. Hem de jugar cada vegada en un nivell més alt. Estic convençut que aquest impuls de construir-nos més i millor forma part del nostre ADN, i que negar-ho suposa negar part de la nostra naturalesa. Aquest món l’han fet evolucionar gent que se sentia descontenta de com eren les coses i sabia que podia fer-les millor. I és evident que mentre somiem objectius més alts i apugem el llistó, crearem alguns descontentaments. Però l’evolució positiva només s’aconsegueix amb el desafiament de la crítica i amb la recerca de la millora continuada i l’excel·lència. “Mostreu-me una persona completament satisfeta amb el que fa i us mostraré un fracassat”, va sentenciar Thomas Edison.