“No a la guerra”

Ja fa una setmana que el món està immers en el conflicte bèl·lic a l’Est d’Europa. L’exèrcit rus, per ordre del president de la Federació Russa Vladímir Putin, està envaint militarment Ucraïna. Un fet inesperat malgrat que els teòrics de la geopolítica ja ho anaven advertint. Confesso que si fa un any em diuen que estaria escrivint sobre una guerra al continent europeu no li hauria donat cap crèdit.

És del tot incomprensible que al segle XXI, l’època de l’evolució tecnològica, on la investigació científica ens garanteix més longevitat que els nostres avis, hi hagi persones que moren en una guerra. No puc acceptar com el 2022 s’utilitzin les estacions de metro com a refugi antiaeri. Els Estats han d’aprendre a resoldre els conflictes per les vies diplomàtiques existents, que garanteixen el benestar dels ciutadans. Sembla que hi ha part de la humanitat que no ho vol entendre.

Com sempre, la més perjudicada és la població civil. Contemplem imatges de milers de ciutadans ucraïnesos que s’han de refugiar als països veïns. Polònia, Romania, Hongria, Eslovàquia i Moldàvia han apadrinat els més de 660.000 refugiats per la invasió russa, segons les últimes dades de l’ACNUR. Padrins, nadons, mares i pares agafats de la mà dels seus fills estan patint llargues hores d’espera fins a sentir-se sans i estalvis, però no oblidem que ho fan fora de casa seva. Imagineu agafar una maleta qualsevol, obrir la cremallera i quedar-vos observant com has d’encabir tots els teus records i necessitats. Sense saber si tornaràs a casa. Sense la certesa que si hi tornes, la teva llar encara estigui dempeus.

En aquest context vull remarcar el “no a la guerra” i valorar positivament la solidaritat humana. Tots els països del continent europeu s’han sumat al rebuig de la invasió russa. Les sancions econòmiques han de ser la punta de llança perquè Rússia deposi les armes. Els ucraïnesos no es mereixen aquest patiment.