És una emergència

Govern presentava dues dades que ens mostren la gravetat de la situació: 177 milions d’inversió estrangera al mercat immobiliari andorrà el 2021 (vora un 80% més que l’any anterior) i més de 6.000 habitatges amb un consum d’electricitat que indica que estarien buits. La inversió en béns immobles i l’ús recreatiu com a segona residència o turístic expulsa d’Andorra molts ciutadans i ciutadanes generant una destrucció de la qualitat de vida i de la cohesió social. El paisatge està molt deteriorat. A partir de cert nivell de renda, les persones no poden comprar un primer habitatge o queden fora del mercat de lloguer. Andorra podria acabar com una barreja entre Benidorm i Mònaco.

Caldrien mesures contundents. Com a Nova Zelanda, prohibir la inversió estrangera al sector immobiliari; o com a Suïssa, establir quotes anuals a la compra de segona residència per a no residents. Per frenar la compra i venda especulativa, es podria pujar fins a un 20% l’impost a les transmissions immobiliàries. Impost que estaria subjecte a reduccions depenent de diversos factors. Per exemple, com més temps passi entre la compra i la venda menor serà l’impost.

S’està construint a un nivell que no és sa ni per a les mateixes empreses de la construcció, ni per als professionals del sector, ni tampoc per als treballadors. Tenim un nivell d’activitat molt volàtil que tant com puja podria baixar de cop, amb molta competència deslleial de fora d’Andorra i amb molts treballadors amb contractes temporals i situacions precàries. Un moment o altre, Andorra haurà de decidir entre ser un bé d’inversió i un parc temàtic o bé un espai per viure. Si no es posen límits arribarà un moment que no tot serà compatible, i llavors serà massa tard per a tothom.