La lluita continua

Cada 8 de març es commemora el Dia internacional de la dona, una data assenyalada i un dia que convé recordar per múltiples motius, ja que no és una data seleccionada a l’atzar, sinó que porta el pes de la batalla per una vida més justa, per reivindicar uns drets pels quals s’ha hagut de lluitar, de vegades fins arribar a perdre la vida, i que dista molt de ser la celebració frívola que de vegades es considera des d’alguns sectors.

La violència envers les persones amb discapacitat s’ha d’analitzar des de l’enfocament interseccional, a fi d’evidenciar les múltiples discriminacions i la violència que poden afectar aquest grup quan conflueixen altres condicions de vulnerabilitat. La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat reconeix que les dones i les nenes amb discapacitat solen estar exposades a un risc més gran, dins i fora de la llar; de violència, lesions o abús, abandó o tracte negligent, maltractaments o explotació.

Amb això el que vull dir és que el feminisme no és un moviment únic, hi ha diferents corrents que defensen diferents lluites i objectius, no tots compatibles, com l’existència d’un moviment transexcloent o un feminisme que no oblida la lluita de classes o la importància d’incloure les dones racialitzades. Tot i això, és comú per a tots aquests moviments la importància de poder tenir un dia per reivindicar-se, que no celebrar, d’unir totes les dones del món, i recordar que encara aquesta igualtat està molt llunyana, hem d’ajudar a conscienciar sobre la importància d’empoderar les dones, protegir els seus drets i garantir que puguin assolir el seu potencial, ja que aquesta data ens recorda que al món hi segueixen havent dones sense cap dret pel sol fet de ser dones i que, segons l’OMS, una de cada quatre dones al món ha patit violència en algun moment de la seva vida, que és el mateix que dir que mil milions de dones han estar víctimes de violència.