La vida dels altres

El passat dijous a Política exterior, Josep Piqué, ex ministre d’Afers Exteriors de l’època Aznar publicava l’article “L’estratègia i la tàctica de Putin” on expressava el seu escepticisme envers la victòria russa en la guerra que omple els mitjans de comunicació i les nostres converses diàries. Darrere de les intencions de Putin hi ha un fort esperit nacionalista i un desig profund de recuperar l’esperit del poble rus. De fet, Vladímir Putin ja apuntava maneres quan el 2007 a la Conferència de Seguretat de Munic manifestava directament el desig de recuperar l’orgull del poble rus que es va perdre amb la derrota durant la Guerra Freda. Curiosament, el mateix any 2007, la pel·lícula alemanya La vida dels altres, escrita i dirigida per Florian Henckel, va guanyar l’Oscar a la Millor pel·lícula en llengua no anglesa. Henckel situa la història al Berlín de la RDA, el 1984, en plena Guerra Freda. Recordo sobretot la imatge en què un dels caps de la STASI, la policia secreta, sentencia al protagonista a 20 anys en un soterrani obrint cartes privades amb vapor per la STASI, i la càmera enfoca en primer pla la portada del diari d’aquell dia amb la fotografia d’un jove Gorbatxov, com a nou Secretari General del Partit Comunista.

És en aquest moment i amb la famosa Perestroika, la reforma que iniciarà Gorbatxov, quan s’origina un canvi en el si de la societat russa. Malgrat que la reforma de Gorbatxov resultés dolorosa pel fet de passar d’una economia molt planificada a una economia de mercat, es va originar un sentiment nacionalista, que mirava cap a Europa, dels diferents estats membres de l’antiga URSS. Aquest nacionalisme és, entre altres raons, el que ha fet que el poble ucraïnès resistís estoicament contra la superioritat militar russa i convertís el seu president, Volodímir Zelenski, en gairebé un heroi, un president que és capaç de jugar-se la vida pel seu poble, a l’estil de les millors gestes dels nostres cavallers medievals.