Anem tard

Tots els conflictes són diferents però alhora tenen certes similituds. Una de les coses tristes que tenen en comú és l’alt nombre de baixes entre civils, inclosos infants, que causen. També el nombre elevat de refugiats i desplaçats, que fugen buscant un lloc més segur, encara que temporal. Habitualment, van acompa­nyats d’una onada de solidaritat de la societat civil que es bolca a oferir ajuda, dins de les seves possibilitats, a tot­hom que, d’avui per demà, ho ha hagut de deixat tot enrere i arriba a la seva destinació cansat i amb poc més del que porta a sobre.

Una de les diferències del conflicte actual a Ucraïna respecte d’altres de recents com el de Síria ha estat la resposta que els països de la zona i que acullen ara o acollien els refugiats han donat. Recordarem que en la crisi de Síria, el que es va fer va ser tancar les fronteres. Ara és molt diferent. Els refugiats que surten d’Ucraïna (que ja superen el dos milions) cap a Polònia, principalment, i a Romania, Eslovàquia, Hongria o Moldàvia, com a primer destí que no final, es poden moure lliurement per la Unió Europea. I hauríem de celebrar que hagi estat així tot i que no m’atreveixo a dir que sigui perquè hem après dels errors passats. Potser si el conflicte fos en algun altre país, la resposta tornaria a ser la mateixa que fa anys.

I que es puguin desplaçar força lliurement ha provocat que famílies ucraïneses hagin arribat a Andorra abans que la resposta oficial estigués preparada. Si bé des de Govern ja han confirmat que es garantirà el seu accés als serveis bàsics, seria recomanable passar d’una llei temporal feta a mida dels refugiats sirians a una de definitiva que pugui donar acollida a qualsevol persona que tingui la necessitat de demanar asil a Andorra. Quatre anys estudiant-la, sent conscients de la casuística del nostre petit país, és un termini molt llarg i hem demostrat que quan cal ser ràpids legislant ho sabem fer.