Les set claus
Andorra neutral! 'Excusez-moi?'
Sol ser habitual que quan una persona d’avançada edat pateix una patologia adversa d’algun òrgan, l’equilibri orgànic trontolli amb resultat advers per a la vida del mateix individu. Valgui aquest exemple per entendre que hem perdut l’equilibri de l’economia globalitzada prepandèmica. Així doncs, quan el món va fer una aturada tecnicosanitària, l’escenari resultant es va tornar tempestuós amb escassetat de productes per a la construcció, hidrocarburs, contenidors per al transport marítim o bé els xips necessaris per a la indústria electrònica, entre altres exemples. Si el nostre escenari titellaire és complicat, només mancava que un líder mundial, amb clars símptomes psicòpates, creés una guerra amb un propòsit clar de provocar un augment dels preus de les matèries primeres, i una evident dependència dels països en augmentar el pressupost bèl·lic, productes dels quals la federació és un dels líders en exportació mundial. Una guerra, amb morts civils o no, desplaçats, refugiats, pobresa, fam, plors, ràbia, venjança i misèria, molta misèria per als anys vinents a Ucraïna. Quasi tots els països han condemnat la guerra d’Ucraïna, gairebé tots han aïllat el govern opressor perseguint tots els oligarques afins al règim. El Govern d’Andorra, molt encertadament, s’ha alienat amb tots els països europeus, Suïssa inclosa, condemnant la invasió d’un país sobirà europeu i sumant-se a les sancions internacionals al règim. És realment populista i tendenciós reclamar la neutralitat d’Andorra en aquest conflicte. La proclamació de neutralitat és incompatible amb uns acords amb Europa pendents d’acceptació. Tanmateix, és quimèric pensar que oligarques russos podrien refugiar-se en un petit país enmig d’Europa sense ser sancionats. Si ja tenim legítimament tensada la relació amb el Copríncep episcopal, només podem esperar un “excuse-moi?” del Copríncep francès quan s’assabentés de la neutralitat d’Andorra en el conflicte ucraïnès.