Les set claus
La gran il·lusió
No estem preparats per als canvis que venen en el futur
Ja fa anys que els bancs centrals del món occidental estan imprimint diners sense fi amb tipus d’interès a zero o molt per sota de la inflació. Al mateix temps els bancs centrals compren grans quantitats de deute públic i privat.
Hem fonamentat un model de vida sobre l’ús de matèries primeres i energies fòssils que són finites. Ens basem en el consum de béns i serveis barats, deslocalitzant costos a altres continents i subvencionant la productivitat i no la qualitat.
El patrimoni mobiliari i immobiliari està a uns preus que no tenen res a veure amb les necessitats econòmiques o capacitats productives, són pura especulació desconnectada de la realitat. Els salaris estan estancats i les petites i mitjanes empreses estan ofegades a costos, impostos i burocràcia.
La salut l’hem basat a curar malalties, però no a prevenir protegint el medi ambient, la biodiversitat i la comunitat.
Davant del canvi climàtic, pandèmies o conflictes com el que vivim, els estats no tenen eines per fer-hi front. Tenim grans disrupcions a la vista: intel·ligència artificial i robòtica, la medicina basada en la genètica o l’automatització del blockchain i les criptomonedes.
No sé què passarà en el futur, però puc afirmar que el nostre model de vida actualment no és sòlid i no sembla que estiguem preparats per als canvis que venen. No podem excusar-nos amb guerres o pandèmies per desviar l’atenció dels grans problemes. Ni cap estat veí ni la Unió Europea són organitzacions polítiques eficients per fer front al que ens ve a sobre.
En aquest context, el nostre país, el Principat d’Andorra, té el bé més preuat: la qualitat de vida.
Crec que caldria transformar la nostra estratègia de país i orientar-nos a protegir la qualitat de vida i la natura com a prioritat.