Einstein, Freud i la guerra

Albert Einstein, el científic més important i conegut del segle XX, i considerat un dels pares de la bomba atòmica, estableix una relació epistolar amb el pare de la psicoanàlisi, Sigmund Freud. Uns mesos abans de deixar el seu propi país, Alemanya, per anar-se’n cap als Estats Units pel preocupant ascens del nazisme, Einstein escriu una carta a Freud preguntant-li sobre una de les grans desgràcies que pot caure sobre la humanitat: “Professor Freud, existeix algun mitjà que permeti a l’home deslliurar-se de l’amenaça de la guerra?” Einstein es lamenta del fracàs de la humanitat civilitzada per evitar la guerra, malgrat els avenços científics i els esforços per mirar d’evitar-la, aquesta continua sent un risc, potser el més gran, de la humanitat i això que la reflexió és del 1932, quan a Espanya encara no havia esclatat la Guerra Civil, ni a Europa la Segona Guerra Mundial, a pesar de la decisió dels països que recolzaven la República de no intervenir per evitar, precisament, la 2a Gran Guerra, que com tots sabem no va servir de res. Les raons que defensen la no-intervenció en la guerra d’Ucraïna per evitar una Tercera Guerra Mundial, apareixen com un déjà-vu. Aquesta darrera setmana, entre bombardejos i refugiats, ha aparegut una bona notícia en el camp de la ciència, concretament en la lluita contra el càncer de mama, que mata a una de cada quaranta dones. Gràcies a un medicament, el Trastuzumab Deruxtecan, l’evolució nociva del càncer de mama s’atura en més del 75% dels casos, és a dir, que frena la segona causa principal de mort en les dones, a pesar dels progressos científics i l’increment del diagnòstic precoç. Es tracta de la investigació amb més èxit des que es va començar la batalla contra aquesta greu malaltia. Els humans continuem sense poder evitar les guerres i Einstein creia que la raó estava en el sentiment d’odi i destrucció propi de la condició humana. Aquest tipus de notícies, almenys en això, no li donen la raó.