Modernització d'un país?

Desconec els termes amb els quals s’encarrega el documental d’Andorra Televisió sobre els 40 anys del Govern d’Andorra Gov 40: la modernització d’un país, com també desconec la llibertat que, en la seva realització, han tingut els seus autors. Aquesta no és la primera reflexió sobre aquest documental, però crec que no serà la darrera. Voldria compartir amb vostès les meves reflexions com a historiadora i com a responsable política que temporalment soc.

Va sobtar-me no trobar un relat històric atenent el títol del documental, com també la visió crítica d’historiadors, sociòlegs, politòlegs, periodistes i economistes a partir de les quals es poguessin explicar les reformes econòmiques i socials d’aquests 40 anys, així com també els desencerts.

Em va semblar allò de “he vingut a parlar del meu llibre” quan excaps de Govern, exsecretaris de Govern i excaps de gabinet (no tots, però) anaven desgranant parts dels seus mandats. Enlloc vaig veure la translació i materialització d’aquestes accions en el benestar de la nostra societat: res d’educació, de medi ambient i menys de cultura. I els testimonis de la societat civil? O és que no han tingut res a veure amb aquesta modernització?

A nivell polític parcialitat, propaganda i manca de pluralitat a l’hora de relatar fets amb intervencions fora de context i que no compten amb tots els implicats –cas BPA– i el relat de circumstàncies sobreres que no aporten res al coneixement de la modernització del país –diamants de sang. Un reguitzell de testimonis, força pobres i autocomplaents, que donen només una visió, amb les seves misèries i detalls que alguns que hem tingut responsabilitat de govern coneixem per primera vegada.

No sé a qui s’encomanarà l’organització de l’exposició anunciada per “apropar a la població la vida política d’Andorra”, però demano que sigui un/a professional de la història i que no es converteixi en un pamflet preelectoral.