Fatiga per compassió

Heu sentit a parlar de la síndrome de desgast per empatia o fatiga per compassió? Si sou de l’àmbit sanitari, segur que sí.

Coincidireu amb mi que es valora com una virtut, ser empàtic vers els altres i sentir com se senten o comprendre què els està passant en un moment donat. Es defineix com l’habilitat per posar-se a la pell de l’altre. Ara bé, també es diu que un excés causa patiment i angoixa.

Des que el Dr. Figley la va anomenar per primera vegada, es considerava que la patien més sovint els professionals o familiars que tenien cura de persones malaltes. Ho va començar a observar en infermeres que atenien veterans de la guerra del Vietnam i que se sentien culpables si no els podien salvar. Ho va definir com “l’estat d’esgotament i disfunció –biològica, psicològica i social– resultat de l’exposició perllongada a l’estrès per compassió i tot el que això evoca”.

També la psiquiatra especialitzada en psicopatologia Sandra L. Brown documenta casos d’hiperempatia en dones que havien arribat a entendre el comportament psicopàtic de les seves parelles i fins i tot el justificaven.

Durant la covid-19, també s’han observat casos de fatiga per compassió en molts professionals que veien com no podien evitar que els seus pacients morissin.

I ara, encara no recuperats dels efectes de la pandèmia, fa poc més d’un mes que estem vivint molt a prop un conflicte bèl·lic. Les xarxes i els mitjans de comunicació en van plens i algunes de les imatges són impactants. Qui més qui menys ens posem a la pell de les persones, dones i infants, que han hagut de fugir, o dels homes, majoritàriament, que s’han quedat a lluitar. I alguns autors ja comencen a parlar de casos de desgast per empatia en persones que no poden parar de plorar quan veuen aquestes imatges i senten massa seu el dolor dels altres.

Algunes de les recomanacions dels experts és evitar mitjans sensacionalistes, desconnectar i veure-ho amb perspectiva.