Ucraïnesos escolaritzats

La setmana passada coneixíem la bona notícia de l’escolarització dels infants ucraïnesos que han arribat a Andorra. Aquests infants ja poden viure certa normalitat després d’uns dies de molta duresa. La guerra els ha obligat a fugir del seu país, a abandonar les seves llars, en molts casos separant-se del pare, dels avis, de la resta de familiars i dels amics. Han marxat d’Ucraïna i han aterrat en un país on no coneixen ningú i sense entendre la llengua que s’hi parla. L’escolarització d’aquests infants és doblement important. Per una banda, perquè l’educació és un dret fonamental, però, per altra banda, i sobretot, pel suport i l’acompanyament emocional que poden rebre a través de l’escola.

Andorra és un país d’acollida i els centres educatius ja estan habituats i preparats per rebre infants d’altres països, d’altres cultures i amb situacions personals sovint complexes. Per a qualsevol alumne nouvingut, l’escola prepara un pla individualitzat d’escolarització i facilita la intervenció del psicopedagog sempre que es requereixi. Però, en el cas dels ucraïnesos, la tasca és més complexa. A les dificultats habituals de qualsevol acollida s’hi afegeix l’obstacle de l’idioma. Tot i la bona predisposició de la comunitat ucraïnesa, a l’aula la comunicació directa entre alumnes i docents és complicada. Per altra banda, cal estar atents als possibles trasbalsos emocionals que la guerra pugui estar provocant en els infants. Recordem que no ens trobem enfront d’una marxa del país d’origen planificada, sinó d’una fugida forçada i imprevista provocada per un conflicte armat.

Malgrat les dificultats, de ben segur que aquests infants podran recuperar somriures i conèixer nous amics amb qui jugar. A l’escola tenen un espai per deixar de pensar, encara que només sigui durant una estona, en el patiment de la família; en definitiva, poden gaudir de certa normalitat, mentre tots esperem la fi del conflicte.