Neutralitat mal entesa

Tot l’enrenou que estem vivint actualment tindria el seu origen en el fet d’atorgar a la neutralitat una connotació errònia. Un significat que no s’adiu amb allò que ha de representar la neutralitat que és allò bo i desitjable, no mantenir-se a un costat davant els abusos.

La neutralitat en cap cas pot ser entesa com la passivitat, manca de pronunciament o falta de condemna davant un atac contra un Estat independent europeu. Un atemptat contra la sobirania, la llibertat, la democràcia, la població civil i les institucions d’un país lliure, mai pot ser ignorat o refusat. La passivitat al respecte et situa de facto donant suport al conflicte armat, sense cap mena de dubte. No pronunciar-se no significa ser neutral, sinó no condemnar.

Aquesta falsa connotació, conforme que la neutralitat és allò del tot desitjable, ha estat directament vinculada els darrers dies a la història andorrana dins del Consell General. De fet, recentment s’ha presentat fins i tot un llibre sobre el presumpte “trencament històric de la neutralitat d’Andorra”, segons la seva autora, una consellera general.

Tanmateix, la vinculació del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna i el Manual Digest és del tot surrealista. Tal com molt bé diu l’Albert Villaró, tota referència utilitzada al manuscrit del 1748, és a les “Valls Neutres” i no pas les “Valls Neutrals”. L’única pretensió de l’Antoni Fiter i Rossell ha estat sempre la de situar el país al marge de les trifulgues, presents i futures, entre els regnes francès i espanyol. En cap cas es pot extrapolar i interpretar aquesta posició neutra d’Andorra com una declaració d’intencions en guerres bèl·liques internacionals.

Andorra l’únic que ha fet és afegir-se a les sancions financeres imposades a persones degudament identificades per la Unió Europea. Lògicament, no podem ser un Estat on aquestes persones tinguin el seu emparament legal i financer.

Personalment, mai deixaré de pronunciar-me i actuar sobre una situació que trepitgi els drets humans.