La igualtat és el camí

Les andorranes ja tenim la llei d’igualtat i no-discriminació de dones i homes. Fa uns dies al Consell General vam aprovar unànimement una norma jurídica cabdal per al nostre país. Des de ben jove vaig participar activament en la defensa dels drets de les dones i més tenint en compte que l’època en què ens ha tocat viure, en què el patriarcat ha construït una societat, ha menystingut els drets de totes les dones.

Si bé és cert que s’han anat fent progressos al llarg dels anys, la igualtat de dones i homes a la vida quotidiana no existeix realment. A la pràctica moltes dones han de patir les desigualtats econòmiques, culturals i socials. Penso en l’entorn familiar en què les mares som les encarregades d’assumir totes les tasques de cura dels nostres fills, així com de les obligacions de la llar. Això ha de canviar i hem de normalitzar la corresponsabilitat en l’assumpció de tasques i de cura dels més petits. A la família la figura de la dona sempre ha estat essencial, però no per això ha de ser exclusiva.

La nova llei d’igualtat lluita per erradicar la violència de gènere modificant el Codi Penal per convertir en delicte qualsevol acte constitutiu de violència de gènere i afegir la falta de consentiment en el d’agressió sexual. Això és fruit d’una realitat social en què la voluntat de la dona no és respectada, especialment en l’àmbit sexual. Crec que protegir el consentiment ha de ser el punt de partida per fer prevaldre la tolerància com a valor clau en la nostra societat. També és igual d’important prevenir els més joves de la cosificació de la dona, cada vegada més estesa. La igualtat implica acceptar cada dona per la seva forma de ser deixant de banda els estereotips.

Aquesta llei és crucial perquè les dones d’Andorra se sentin protegides i perquè després de tants segles, les nostres filles no hagin d’assumir el rol de gènere que hem assumit nosaltres, les nostres mares i les nostres àvies.

* Sílvia Ferrer, Consellera general del grup parlamentari liberal