Aturar el populisme

Partint de les idees de Michael Sandel, el discurs públic fomenta un fort ressentiment i polarització. Són sentiments comprensibles en una economia global especulativa que ha rebaixat els salaris per terra, ha destruït moltes empreses, ha fet augmentar la desigualtat i ha menysvalorat moltes professions. Amb el discurs de la suposada meritocràcia on amb esforç tot es pot assolir i els títols universitaris són el més important; les persones que no tenen títols universitaris, no tenen les condicions o per mala sort no han pogut assolir “l’èxit” es poden sentir menystingudes. Si hi afegim l’estructura social local d’Andorra i la crisi econòmica que ve, tenim un caldo de cultiu perfecte per al populisme antielits.

S’ha proposat que cal facilitar l’accés a la nacionalitat, apujar el salari mínim, fomentar l’accés a la universitat o fer habitatge social. Totes aquestes mesures o altres, no entraré a valorar-les, només considero que si es fan sense atacar el gran problema de fons del ressentiment i del reconeixement social, no arreglarem mai res. S’han dut a terme moltes de les mesures enumerades i molts partits les han posat als seus programes electorals, però l’abstenció no ha parat de créixer. En canvi, el que creix són discursos agressius, populistes i tòxics contra les “elits”: Gilets jaunes a França o assalt al capitoli als Estats Units.

Cal tocar els fonaments més morals de la nostra vida pública. Si ens dediquem a donar ajudes socials i passaports, però prioritzem els inversors estrangers per sobre de la resta, no canviarem res. Podem treballar amb les mesures concretes que calgui, però des del reconeixement real i sincer que un fuster, un cuidador de malalts a casa o un camioner són igual de valuosos per al país que un economista, un emprenedor digital o una baronessa. Des d’aquí, és el començament per construir un projecte comú i una identitat que ens cohesioni.