El ca que vol pa...

No fa gaires setmanes, un bon amic va haver de sacrificar la gossa. Li ha costat molt de pair. Probablement la dita que el gos és el millor amic de l’home és veritat. A banda del lligam emocional establert amb els amos, esdevé un instrument de referència bo i donant suport a col·lectius vulnerables (com ara cecs, persones amb discapacitats intel·lectuals, mobilitat reduïda, deteriorament cognitiu i/o dificultats de relació social). La sincronització de comportament i emocions que s’arriba a establir entre persones i mascotes és admirable i sorprenent. Sobretot, el gos palesa una gran dosi de noblesa, per naturalesa. La seva relació amb aquell qui en té cura va molt més enllà de la fidelitat. Traduint, però, aquest tema al vessant estrictament humà, sovint s’hi amaga una intenció de benefici soterrat. Els afalacs solen ésser eines per camuflar-ho. Per ací vindria el sentit o rerefons de la dita que he triat per al títol de la columna.

No comparteixo la teoria que qui demana quelcom a un altre teòricament es troba en condicions d’inferioritat. Per aquest motiu, fa per mostrar-se amable i agraït. Sempre he cregut que és de ben nascut ésser agraït. Una teoria que recordo haver après a l’escola. Actualment, tanmateix, sembla com si això ja no formés part de cap pla d’estudi.

El món prioritza el diner i el poder per damunt del sentiment i del cor. Fa de mal dir però així ens va. Fent una ràpida ullada al mapamundi, massa coses no van bé. Durant aquest darrer mes i mig, fins i tot, l’esclat d’un horripilant conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna ha emmerdat més la troca. Insisteixo, de bell nou, en el paperot ben fastigós/rebutjable de la comunitat internacional (ONU, UE, etcètera). Tocant el tema en qüestió, diria que té color de gos com fuig.

Hem d’aprendre a trobar temps per agrair a les persones que fan la diferència en les nostres vides. Allò que ens fa feliços, justament passa per ésser agraïts. Un sentiment que, com certes flors, no es dona en l’altura. Reverdeix millor a la terra assaonada dels humils. Aturem-nos uns moments i reflexionem als volts d’un plantejament tan senzill. Al llarg de la vida, amb prou feines tenim assumit que hem rebut molt més del que donem. Per tant, la vida només s’enriqueix amb gratitud.