Serveis mixtos

Fa poc vaig llegir un article sobre una nova acció que està posant en marxa el servei d’atenció integral a la diversitat afectivosexual i de gènere de Girona. El titular era Girona vol eliminar els lavabos “d’homes” i “de dones”.

I em va recordar la primera vegada (fa més de 30 anys) que vaig veure lavabos mixtos en un centre comercial de Barcelona. M’havia equivocat? Vaig entrar i sortir un parell de vegades buscant el dibuix amb la figura d’un home i d’una dona que no hi era. Va ser estrany però vaig pensar que estava bé, que no hi hagués aquesta diferència (i obviaré alguns dels tòpics sobre el tema de compartir serveis).

I també una xerrada amb mares d’infants trans. Dins la meva ignorància i amb tot el meu respecte, els vaig fer preguntes que potser eren incòmodes però que van respondre amb molta pedagogia. Una era quins vestidors o lavabos utilitzen els seus fills o filles trans, tenint en compte que són menors i no poden iniciar el procés de trànsit (entès com el tractament mèdic). Em van contestar que el del gènere amb què s’identifiquen i que a vegades els comportava algun problema. Celebraven que a les escoles, tot i ser dirigides per ordres religioses, ho havien solucionat fent xerrades didàctiques amb la resta de l’aula i que, a partir d’aquell moment, ho havien acceptat amb total normalitat. I la conversa va acabar amb la reflexió que potser tot seria més fàcil si els lavabos no estiguessin separats entre homes i dones.

És clar que aquest canvi a serveis sense gènere i inclusius requereix que siguin espais individuals i no sempre es pot fer de manera immediata.

I estic d’acord amb l’afirmació de la regidora de Drets Socials de Girona quan manifesta que “aquesta és una acció que, a banda de ser útil per a les persones del col·lectiu, també ens permetrà augmentar la sensibilització de la ciutadania”.

Pot semblar petit, però només pas a pas s’aconsegueix avançar en igualtat.