Atrocitats de la guerra

Qualsevol guerra és lamentable i deixa unes imatges cruels, que en el segle XXI es difonen amb molta facilitat a través dels mitjans de comunicació. Malauradament, tot conflicte armat provoca situacions molt dures amb víctimes mortals, fugides de civils, drames familiars, al marge de les destruccions materials. Però, els darrers episodis de la guerra d’Ucraïna, amb les massacres de Butxa o Borodianka, ja sobrepassen la duresa –si es pot dir tolerable– de qualsevol conflicte, i són una clara sospita de l’incompliment de les lleis de la guerra, marcades després de la Segona Guerra Mundial. La convenció de Ginebra són uns acords que pretenen limitar la barbàrie de qualsevol guerra, que regulen els drets internacionals humanitaris i que protegeixen els que no participen en les hostilitats de la guerra, com són els civils, el personal sanitari o els ferits de guerra.

Les imatges colpidores de la matança de civils, amb clares evidències d’haver estat executats, ens fan pensar en la possibilitat que s’estan cometent crims de guerra per part de les tropes russes. Sense sorpreses, Rússia nega els fets i diu que és un muntatge d’Ucraïna. Per altra banda, tenim els ucraïnesos que confirmen les atrocitats i que fan el possible per recopilar totes les proves de les matances.

La situació és prou greu per requerir una investigació que determini si es confirma una situació de crims de guerra, de lesa humanitat o fins i tot un genocidi. Malgrat que ni Rússia ni Ucraïna hagin reconegut el Tribunal Penal Internacional com a entitat que determina les responsabilitats dels conflictes armats, els fets són prou greus perquè no quedin silenciats. És necessari que el màxim nombre de països demanin que s’actuï per determinar la realitat dels fets perquè es faci, més tard o més d’hora, justícia. Celebro la implicació dels països europeus que han optat per ajudar en la investigació dels més que probables crims de guerra.