Aturar el populisme (II)

Fa dècades que s’han imposat moralismes per aturar l’extrema dreta i que se’ns presenta la globalització actual i la Unió Europea com a veritats immutables sense alternativa.

Primer, de cap manera pretenc defensar l’extrema dreta. Però alguns estan tan convençuts que tenen la “veritat” que és més fàcil presentar l’extrema dreta com a enemic, la immoralitat del qual n’autoritza l’erradicació, que no pas convertir-los en adversaris de debat polític. El “cordó sanitari” i les “lliçons de moral” només han fet que fer créixer l’extrema dreta i la polarització, perquè la converteixes en l’única alternativa al poder.

Segon, se’ns presenta el model econòmic actual de globalització i construcció Europea com a l’únic camí. Ni s’ha obert cap debat ni s’ha formulat cap alternativa seriosa a la globalització que tenim. Llavors, l’extrema dreta un altre cop és l’única alternativa.

Jo crec que cal començar per reconèixer que l’extrema dreta ens brinda un debat a afrontar. El proteccionisme nacional enfront de la globalització, per exemple, també és una opció viable i legítima.

Vivim en una tensió complexa entre obertura i proteccionisme, al mateix nivell que entre llibertat individual (dreta) i bé comú (esquerra). El que hem de fer és institucionalitzar i afrontar aquest debat, i no titllar d’“antisistema” moltes persones que defensen racionalment un major proteccionisme nacional.

A Andorra estem a temps d’obrir tots aquests debats al voltant d’Europa i de l’obertura econòmica.

Els darrers 10 anys ja hem percebut quins efectes ha tingut per al país l’obertura econòmica. Vivim millor ara que fa 10 anys? Volem aprofundir aquest camí d’obertura amb l’Acord d’Associació o cerquem alternatives?