Ficció i Història

Em fa estremir quan Marine Le Pen o aquests “ambaixadors” de Rússia encara intenten defensar els seus vincles amb Moscou dient: “Un cop acabi la guerra, Rússia tornarà a demostrar que estava al costat correcte de la història”. Com si Putin fos Rússia i com si Putin estigués al costat correcte de la història quan va envair i destruir Geòrgia, Txetxènia, Crimea, Síria i ara Ucraïna. A la meva novel·la, La Pífia, un banquer andorrà lluita contra l'FSB rus, que intenta comprar un banc a Andorra per desestabilitzar Catalunya, i a través d'ella, Europa. Aquest trader ha de tractar amb els accionistes del banc que intenten justificar fer negocis amb una cleptocràcia.

Avui, malauradament, és evident que la realitat ha superat la ficció. Els centenars de soldats russos ara abandonen el seu exèrcit i es neguen a tornar a Ucraïna per matar civils, demostren una vegada més que els polítics tenen molt per aprendre dels ciutadans. Rússia no ha estat sovint al costat correcte de la història des de la revolució comunista de 1917, perquè va ser liderada durant gairebé cinquanta d'aquells anys per dos líders sanguinaris, Stalin i ara Putin. La Unió Soviètica, sobretot, estava al costat correcte de la història quan va ser envaïda per l'Alemanya de Hitler de 1941 i va continuar lluitant fins que va repel·lir la Wehrmacht cinc mesos després, canviant el curs de la Segona Guerra Mundial. Les personalitats que avui continuen sotmeses al seguici de Putin, invoquen la història o mencionen la desastrosa invasió dels EUA a l'Iraq i l'Afganistan, però aquest no és el problema avui. Els milers de crims contra la humanitat que succeeixen avui a Ucraïna –que poden suposar un genocidi– reflecteixen lamentablement el que va passar l'any 1941 a prop de Moscou i Kíev. De la mateixa manera que Rússia va lluitar contra un exèrcit que havia rebut instruccions del règim de Hitler per cometre genocidi contra els jueus, els tàrtars i la població russa, avui els rols s'inverteixen i Ucraïna lluita per la seva mateixa existència. Le Pen diu que vol fer història convertint-se en la primera dona escollida presidenta de França, com és el seu dret.

Simplement, no deixem que ella i els altres populistes reescriguin la història.