Personatges (XVII)

La invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha suposat un sotrac que ha sacsejat les societats occidentals, incrèdules en veure com esclatava una guerra en el cor d’Europa. L’actitud russa només es pot explicar per l’absoluta falta d’escrúpols de la cúpula dirigent que ha posat en joc fins i tot la mateixa supervivència dels seus habitants, condemnats a passar penúries de tot tipus derivades de les sancions econòmiques occidentals. Però també la societat russa recolza majoritàriament aquesta agressió, possiblement degut a la manipulació informativa i censura imposades pel seu govern. Tot i així, sembla evident el paral·lelisme amb la societat alemanya i Hitler als anys 40 del segle passat.

En l’àmbit europeu, el debat s’ha centrat per una banda en la posició que havien d’adoptar les potències davant d’aquesta terrible agressió, tenint en compte que una intervenció armada podria provocar l’esclat de la Tercera Guerra Mundial, i per l’altra, si els països neutrals havien de modificar aquesta actitud per posicionar-se en contra de la invasió.

És adient remuntar-se a la història per arribar a la conclusió que els estats neutrals no poden romandre indiferents davant d’una vulneració tan evident dels drets humans i de la sobirania d’un país. En efecte, quan el Regne Unit va entrar en guerra contra Alemanya a la Segona Guerra Mundial, ho va fer en defensa de les llibertats antigues, aquelles que tant van costar d’aconseguir, i així ho va manifestar Winston Churchill davant del Parlament britànic.

No és exactament el mateix que cal defensar ara? Quin seria el límit perquè les nacions dites neutrals es posicionessin en aquest conflicte?

Als partidaris que els països neutrals només utilitzin la via diplomàtica sense manifestar mai la seva posició, cal recordar-los el que va dir Tayllerand, el gran estadista francès: “Els diplomàtics sempre pensen dues vegades el que diran, només per després no dir res.”