En 'Geri' i en 'Rubi'

“No es tracta de fer moltes coses, sinó de fer coses que valguin la pena”, assegura Jorge Freire a l’assaig Agitación. Aquest filòsof contemporani –més que recomanable– recull les paraules de l’alemany Jünger sobre l’esport modern, el qual assegura que “trenca definitivament amb l’olimpisme en la seva temptativa de ser un procés de mesurament exacte: ja no es tracta d’un ideal integral de perfecció interior i exterior, sinó d’una competició reduïble a números”. En això els genis per excel·lència són els americans, capacitats per registrar cada detall que passa en un camp de beisbol, pista de bàsquet o pista de gel.

Deia dilluns a la nit el propietari del Futbol Club Andorra, Gerard Piqué, que ajudar la Federació Espanyola de Futbol a portar la Supercopa a l’Aràbia Saudita havia permès generar 40 milions d’euros a l’organisme federatiu, quan abans el president Rubiales (Rubi per als més pròxims) ingressava només 120.000 euros. “Els fans per a mi són els fans de tot el món”, afirmava el central blaugrana en una defensa de la monocultura que obviava el detall que va ser el país àrab el que va demanar allotjar la competició amb l’objectiu de blanquejar la seva falta de respecte cap als drets humans, especialment cap als de les dones. Em pregunto, doncs, recuperant la idea agitada de Freire, si pagava la pena. Si adjudicar aquest contracte milionari compensava la fosca nebulosa que hi haurà ara sobre tots els moviments que faci l’empresari català. També els que estiguin vinculats a l’Andorra. Fins i tot, deixant de banda l’obvietat que aquesta ha estat una filtració interessada d’una informació que ja era coneguda i el conflicte d’interessos existent, em pregunto com es pot defensar un acord que serveix per ajudar una dictadura a mostrar-se al món com un país amic. Els romàntics pensem que val més la pena defensar valors democràtics que fer coses que generin més ingressos.