Aprendre a ser crític

Vivim en una societat en la qual hi ha sovint (per no dir la major part del temps) saturació de la informació, ja que rebem constantment notícies del que està passant sobre el nostre planeta. I el volum d’informació que rebem durant el dia és tan important que costa processar-lo, és a dir, fer-ne la selecció i verificar-ne la veracitat. I no parlo només de l’actualitat, ja que aquest problema també es dona quan un busca alguna informació sobre un tema concret, ja que qualsevol cerca a internet sobre qualsevol tema dona accés a una infinitat de pàgines web. Prenem com a exemple Adolf Hitler i la Segona Guerra Mundial. Si teclejo aquestes paraules en el cercador web de Google obtindré 11.100.000 resultats, que puc evidentment reduir utilitzant diferents símbols i/o demanant només resultats en català, però en qualsevol cas el nombre de pàgines que obtindré serà massa elevat perquè pugui processar cor­rectament aquesta informació. I davant d’aquesta allau d’informació ens manca sovint esperit crític, ja que no sabem destriar la veracitat de les falsedats, ni tampoc reconèixer les inexactituds, imprecisions o altres incorreccions. I la major part del temps optem per la solució de facilitat, és a dir, agafant la primera informació, o com a molt fent un mix de dues o tres d’elles. Hem d’aprendre (i hem d’aprendre sobretot els més joves) a no acceptar tota la informació tal com ens arriba, sinó que hem de ser crítics amb ella. I això passa per fer-nos conscients dels perills de la immediatesa de les xarxes socials i del risc que comporta el pensament homogeni, tot i fomentant la reflexió i el debat mitjançant la promoció d’espais en els quals tothom pugui aprofundir en temes que siguin del seu interès. Només d’aquesta manera, fugint de la facilitat i abordant amb criteri el món i la informació que ens envolta, podrem defugir d’una societat caracteritzada per la poca o la manca de reflexió.