La parròquia dels atreviments

Ens agradi o no, amb molts encerts i molts errors, Escaldes-Engordany s’ha caracteritzat per ser la parròquia dels atreviments, Caldea i la creació d’una zona de vianants serien exemples per emmirallar-se altres parròquies. Altrament, ha tingut atreviments poc meditats i insatisfactoris per la ciutadania, el canvi d’ordenament territorial del 2018 del Clot d’Emprivat n’és un exemple, una idea brillant però mal desenvolupada.

Si la parròquia líder en atreviments vol continuar motoritzant el país ha de donar solucions efectives a la manca d’habitatges de lloguer.

L’evolució positiva del país en educació, seguretat, sanitat, esports i natura ha portat la immigració a sacsejar el mercat de lloguer residencial. Govern ja ha fet i farà grans esforços amb el ministeri d’Habitatge, però cal recordar que els grans terratinents d’Andorra són els comuns.

Després dels compromisos de les EC 2019, el Govern escaldenc ha fet poc en matèria d’habitatge. La inèrcia ha portat el comú a intentar una cessió de llarga durada d’un ter­reny a privats, tot plegat una fórmula implosiva ajuntar capital privat i preus de lloguer assequible.

Potser la fórmula per a construcció d’edificis destinats a habitatges de lloguer és més senzilla si l’orientem a la creació d’una societat pública comunal amb l’única garantia dels ter­renys per obtenir el finançament bancari directe per la construcció. L’objectiu de la societat comunal ha de ser oferir un preu just de lloguer que seria del 30% del sou mitjà d’Andorra, 650 euros per un pis d’uns 80 metres quadrats i a la vegada eixugar la hipoteca de la construcció en 30 anys. Val a dir que després dels anys d’amortització, el comú gaudiria d’ingressos de lloguer i atenuaria la manca d’ingressos d’impost de construcció pel nombre finit de terrenys privats construïbles.

La Constitució d’Andorra obliga Govern i comuns a proveir a la ciutadania d’habitatges dignes a preus dignes. M’agrada recordar-ho.