Pragmatisme per sobreviure

Què tenen en comú Singapur, Austràlia i Suïssa? Són economies riques, globals i diversificades; però estableixen límits, prohibicions o quotes a l’adquisició de béns immobles per part de no-residents.

Andorra ha obert l’adquisició de béns immobles i el lliure establiment d’empreses estrangeres al país. Vol culminar aquest procés amb l’entrada al mercat únic de la UE via l’Acord d’Associació. Teòricament, ens hauria de servir per diversificar l’economia i millorar el nostre nivell de vida, però està passant tot el contrari.

L’obertura econòmica d’Andorra sense un proteccionisme pragmàtic pot fomentar que Andorra es converteixi en un fons d’inversió immobiliària desbocat com el litoral mediterrani o les Balears, que grans multinacionals desplacin els empresaris i professionals liberals andorrans, que els joves no trobin habitatge assequible, que els treballadors guanyin salaris més baixos o que estiguem plens de franquícies, marques globals i parcs temàtics massificats sense valor afegit.

Jo penso que cal obrir l’economia, però amb el pragmatisme que apliquem als controls migratoris. Caldria prohibir la compra de béns immobles per part de grups inversors estrangers, posar quotes anuals a la construcció d’habitatge de luxe i de segones residències, protegir determinats sectors estratègics per al país i els monopolis públics. De l’altra banda, liberalitzar fortament sectors amb potencial de desenvolupament, com l’economia digital.

Andorra té una llengua oficial minoritària, està mal connectada, té dificultats per trobar mà d’obra qualificada i no té centres tecnològics. Andorra no és igual de competitiva al mercat únic que Luxemburg o Liechtenstein. Per a Andorra una obertura completa sense pragmatisme farà que enlloc d’obrir noves fonts de riquesa per al país, vindran sobretot de fora per enriquir-se ràpidament amb el turisme i la construcció.