Involució generacional

Les generacions que van néixer després de la Segona Guerra Mundial van poder viure la millora progressiva de l’estat del benestar, en ple model econòmic del capitalisme. En aquest sentit, i generalment, les famílies veien com els fills tenien més oportunitats que els pares, i aquests, més oportunitats que els avis. Amb el pas dels anys, els joves comptaven amb més opcions per accedir als estudis, més qualitat en la sanitat, més oportunitats laborals i una estabilitat econòmica que anava millorant amb els anys. En definitiva, les anteriors generacions han encarat el futur amb esperança i sabent que la vida els somriuria. Però aquest progrés no és infinit i les noves generacions ja estan patint un canvi de tendència.

Els joves d’avui ja no tenen la certesa dels seus pares i encaren el futur amb una precarietat que està esdevenint estructural. Tenen dificultats per accedir al món laboral, a contractes fixos i sovint estan sobrequalificats per a la feina que realitzen. L’edat d’emancipació és cada vegada més alta, perquè l’accés a l’habitatge els representa un esforç econòmic que no poden afrontar. També s’endarrereix l’edat per tenir el primer fill i disminueix la natalitat, amb la corresponent afectació a la demografia del país. El nivell de vida puja tant que ja no tenen capacitat per estalviar, justament en un moment en què es qüestiona el futur de les pensions. L’augment del cost de la vida també afecta les generacions més grans, però aquestes ja han tingut l’oportunitat d’accedir al món laboral i ja gaudeixen en molts casos d’un habitatge assequible.

Les noves generacions ja no viuen millor que els seus pares i estan patint una involució generacional. A banda de les dificultats econòmiques i socials que afronten, també tenen a sobre el pes de qüestions no menys importants com el canvi climàtic que estan heretant. Les noves generacions necessitaran una gran capacitat d’adaptació per afrontar el futur.