Les set claus
Som un país
Avui és el dia D i l’hora H. Ja no hi ha més opcions, ni més finals per endavant. Aquest vespre tots som un país. Tots hem de fer pinya i donar suport al MoraBanc Andorra en el darrer partit de la temporada de la lliga ACB.
Els quaranta minuts que durarà el partit de bàsquet, si no hi ha pròrrogues, són els més transcendentals que disputarà el club en els últims vuit anys. El Bàsquet Club Andorra s’ho juga tot a cara o creu per seguir a l’elit del bàsquet.
Aquest fet té més rellevància de la que a molts ens pugui semblar, ja que la projecció que fa el MoraBanc Andorra del nostre país és del tot positiva. Associa el nom d’Andorra als valors de l’esport i reforça el coneixement del nostre petit territori tant a Espanya com a Europa amb la participació les últimes temporades a l’Eurocup.
A ningú se li escapa que deixar de ser un equip ACB seria un trasbals enorme per al club i de retruc per al país. Per descomptat continuaríem endavant, però quantes vegades no hem recordat la bella/vella època del Festina Andorra.
Com a amant de l’esport i fidel seguidor dels clubs del país, res em faria més il·lusió que avui el MoraBanc Andorra salvés la categoria encara que fos en l’últim segon i després de fer un campo atrás.
També vull afegir que més enllà del bàsquet, tenim a un altre equip que està a punt de fer un salt de gegant i pujar a una categoria que fins fa quatre dies era impensable al país. Aquest club és l’FC Andorra, que està al tram final de la Primera RFEF amb les opcions intactes per assolir l’ascens directe a Segona A i avui té un partit importantíssim per assolir aquest repte davant l’Alcoià.
Aquesta tarda-nit tots serem un país que vol que el MoraBanc Andorra salvi la categoria, com també tots serem un país anhelant que l’FC Andorra pugi a segona. Sí, som un país, petit, però collonut i amb la possibilitat de tenir dos equips en competicions que arrosseguen milers de seguidors i fans. Som-hi! Mai por!