Lluita de models

Amb aquesta surrealista amenaça vetllada que es va publicar la setmana passada en una columna d'aquest mateix diari, "als seguidors actuals de la ideologia misantròpica del nazisme també els espera una retribució justa", el Cònsol Rus a Andorra semblava voler justificar l'injustificable. Certs oligarques o homes de negoci interessats encara pensen que els sortirà bé la jugada quan regurgiten, de manera incomprensible, els arguments fallits de Putin per a la invasió, és a dir el “flirteig d'Ucraïna amb el nazisme”. La majoria d’Europa això no ho compra. El món lliure ha mostrat la seva solidaritat de manera aclaparadora amb el poble ucraïnès i que estan disposats a viure amb els efectes col·laterals de la guerra, principalment la inflació galopant. Rússia, aquesta setmana ha tallat el subministrament de gas a Finlàndia, la qual cosa fa presagiar que la situació anirà a pitjor. És probable que ens esperin mesos, potser anys, d'inflació sostinguda.

Mentre un país lluita desesperadament perquè les seves ciutats no s'esborrin del mapa, s'acosten temps complicats per a tots nosaltres. Són les classes mitjanes i pobres que patiran més que ningú, posant en perill el nostre sistema democràtic com es va veure amb les recents eleccions a Hongria i fins i tot a França. Exactament, el que anhelaven tant Putin com Xi Jinping. Ha començat una lluita oberta entre els països lliures i les autocràcies. El seu resultat dependrà de si Rússia i la Xina veuen que el preu a pagar per envair un país independent i lliure com Ucraïna pot ser massa alt. Ens juguem molt a l'assetjada Mariúpol, i a les trinxeres d'Odessa i Khàrkiv: incommensurablement més que el preu del pa, del combustible o del metre quadrat a Andorra-la-Vella, París o Berlín. No cal ser obsequiosament depenent d'aquests règims cleptòcrates: les nostres economies han de tornar a produir localment i així crear llocs de treball. Encara que ens costi més, és l'única manera de redistribuir riquesa cap als que se senten marginats.