Què ens està passant?

Darrerament, quan llegeixo la premsa nacional, em fa la sensació que tenim cada vegada més delinqüència al país, ja que no havia llegit mai tants articles sobre agressions, furts, robatoris o altres actes delictius. Conseqüència de la pandèmia, del fet de tenir cada vegada més dificultats per arribar a final de mes, del model de societat que tenim, de la crisi generada per la guerra contra Ucraïna, de l’educació que donem als nostres fills o simplement desil·lusió davant d’un món que cada vegada ens ho posa més difícil? Les causes són nombroses, i sovint múltiples, però no és l’objecte del meu article, ja que podria ser el tema d’una tesi doctoral. No, avui només vull mostrar la meva preocupació davant de fets greus que són cada vegada més nombrosos en el nostre entorn, i als quals, sobretot, no estàvem acostumats. Potser existien abans i no eren tan mediatitzats, però en dubto molt. Anem al gra i mirem alguns exemples apareguts al Diari d’Andorra aquests darrers vuit dies: “Detinguts per intentar robar un vianant amb una navalla”, “Arrestat un no-resident per un delicte contra la llibertat sexual”, “Dues detencions per maltractar els fills”, “La policia alerta de casos de phishing”, “Una perruquera caça un lladre i el reté en un local a Encamp”, “Detingut per passar droga a un pres”. Aquests titulars mostren clarament com la nostra societat està malalta, i que Andorra ja no és el país segur en el qual podíem deixar les claus al pany de la porta de casa, el bitlleter o el mòbil sobre la taula del restaurant per anar al lavabo, o simplement deixar jugar els nostres fills al carrer sense preocupar-nos-en excessivament. No hem arribat encara a un nivell d’inseguretat com el que podem trobar en altres països del nostre entorn, però sembla que anem per bon camí. I cal cercar solucions urgentment per tal d’invertir aquesta tendència, siguin legals o socials, tot i que aquesta tasca no serà gens fàcil.