Finances versus història

Qui més qui menys recorda la relació amb la professora de dansa o l’entrenador de futbol de la seva infantesa, i abans que em titlleu de seguir cap model patriarcal, no em negareu que fins no fa tant l’entrenador de futbol era un home i la professora de dansa una dona. Doncs vull fer-vos saber que el passat 13 de maig es va celebrar el Dia Internacional de l’Entrenador Esportiu i amb tots els meus respectes pels entrenadors esportius, que a banda de fer la seva feina també fan una gran tasca de suport psicològic als esportistes, el primer que em va passar pel cap és que potser en fem un gra massa amb això dels dies internacionals o dia mundial de, perquè al final tanta varietat i diversitat acaba per passar totalment desapercebut, una mica com el dia del sant, que ja ni el protagonista ho sap: felicitats! És el teu sant! Ah, sí? És, com afirma l’economista Andreu Mas-Collell, que ens hem acostumat a ser la capital mundial d’això o d’allò quan celebrem un gran congrés o una fira però el que hauríem de fer és tenir-ho arrelat en el nostre teixit. No n’hi ha prou a fer un Congrés Internacional del Turisme de Neu amb els millors assessors com a convidats, sinó que hem de tenir els millors assessors de turisme de neu propis, hem de tenir una massa crítica de pensadors i científics, productors de cultura i coneixement. I no és pas l’únic, aquesta setmana passada també, Mike Rosenberg, especialista en geopolítica i sostenibilitat, va defensar davant d’enginyers, com ell, economistes i financers, i parlo en masculí perquè ho eren la gran majoria, tota una llàstima, que calia més formació en comunicació, història i pensament sistèmic. És a dir, el pensament que fa referència a l’actitud de l’ésser humà i que es basa en la percepció del món en termes de totalitat i no com el pensament científic, el dominant, que sols veu parts d’aquest món i de manera inconnexa. Tot per un món més resilient i més sostenible i, evidentment, més femení.