Les set claus
De projecció?
El 17 de maig la Societat Andorra de Ciències va organitzar la taula rodona Import-export cultural d’Andorra dins la setmana de celebració del Dia Mundial de la Diversitat Cultural. Els diferents participants cobrien diversos àmbits i disciplines de la cultura: la creació literària i la plàstica; la música, el sector empresarial i l’associatiu. El denominador comú: la passió amb la qual treballen els projectes amb la voluntat de donar a conèixer i visibilitzar el treball i el talent dels artistes i la petició de reconeixement per part de les administracions públiques.
Vam trobar a faltar la representació institucional, a la taula i al públic. Puc entendre la dificultat de quadrar agendes, però compte tingut que just el dia abans s’havia produït la compareixença al Consell General de la ministra Riva, acompanyada dels responsables de l’acció cultural per presentar els seus projectes, i més concretament la projecció dels artistes d’Andorra, encara se’m fa més incomprensible aquesta absència. Era l’ocasió perfecta per compartir propostes i debatre accions relatives a aquesta “projecció”. Moltes de les inquietuds necessitaven una resposta institucional. Molt parlar de participació del teixit associatiu i empresarial del sector cultural i allí no tothom coneixia el Llibre Blanc de la Cultura i menys el Pla estratègic de la cultura. Per cert, a l’esmentat llibre no hi ha ni una sola línia de projecció exterior.
A la compareixença tampoc vam conèixer els nous projectes de projecció exterior més enllà de la participació andorrana al Mercat de música viva de Vic, al qual crec que els artistes hi poden anar sols. Sobre la participació a la Biennal de Venècia, s’ho estant repensant, però res d’acompanyar les galeries d’art a fires internacionals, com tampoc d’establir (o restablir) col·laboracions amb centres d’art públics del nostre entorn ni de propostes de concerts o funcions teatrals fora de les nostres fronteres.