Triple impacte

Vagi per endavant que no soc ni enginyera ni arquitecta i que els temes tècnics se’m solen escapar. En canvi soc de les que pensen que quasi tot és possible si s’hi posa interès i ganes. Digueu-me naïf!

Llegeixo al blog de la unitat d’innovació d’Unicef que estan construint escoles a Costa d’Ivori amb totxos fets de plàstics que recullen i fabriquen persones que abans estaven sense feina. Aquesta acció innovadora ha estat possible gràcies a una empresa colombiana l’objectiu de la qual és aconseguir impactar en les tres dimensions de la sostenibilitat: la social donant una oportunitat laboral a persones en vulnerabilitat i millorant les escoles en països en vies de desenvolupament, l’ambiental recollint i reutilitzant tones de plàstics que es llencen, i l’econòmica generant estalvis en el cost de la construcció de les escoles i generant ingressos a les famílies beneficiàries.

També descobreixo una empresa francesa que fabrica aïllants i totxos decoratius reciclant peces de roba. Des de la seva creació, el 2018, ja han reutilitzat 12 tones de material tèxtil i han decorat córners per a les Galeries Lafayette, oficines de Decatlhon o fet mobles auxiliars per a les botigues de Levi’s, en aquest cas amb roba texana, com no podria ser d’una altra manera!

Però no són els únics. Si continuem navegant per internet hi trobarem altres exemples similars.

I aquí, la meva part més somniadora es pregunta si no es podria aprofitar aquesta tecnologia en l’àmbit local o transfronterer (sumar esforços pot ajudar) i recuperar les peces de roba que ja no poden ser usades (si no la venda de segona mà és una bona opció) o plàstics i reconvertir-los en materials per a la construcció? I la vostra opinió, si en sou experts, serà benvinguda perquè també em demano si això ajudaria (potser no a curt termini però cal pensar en el futur no sempre tan proper) a diversificar-nos o a disminuir la dependència de la importació de materials.