Qualitat institucional I

Andorra té el repte de modernitzar el disseny i la implementació de les polítiques públiques. Actualment, no s’està deliberant i actuant amb rigor amb temes com les pensions, l’habitatge, la relació amb Europa o l’obertura econòmica. Aquest rol l’haurien de liderar les comissions del Consell General, negociant entre parlamentaris i escoltant multiplicitat d’experts i la ciutadania. No obstant, Andorra decideix més amb decrets de l’executiu que amb lleis pactades i deliberades adequadament entre grups parlamentaris i la societat civil. També afecta molt l’enorme quantitat de lleis a fer, les crisis imprevistes i la urgència d’actuació que impedeixen disposar de prou temps i recursos per debatre.

S’eliminen moltes qüestions del debat públic. D’una banda, es deleguen moltes decisions polítiques en experts. De l’altra, es converteix el fet d’estar a favor o en contra d’una proposta en una manifestació pública de fidelitat o de rebuig personal, partidista o de valors. Per exemple, s’actua com si el model actual d’obertura econòmica i d’integració al mercat únic és l’únic camí viable i no hi ha cap debat públic en profunditat.

Penso que cal revigoritzar el debat tecnicopolític a través de millorar el procés i les institucions de deliberació política.

Penso que caldria enfortir el paper del Consell General acompanyant-lo de dos institucions de suport. La primera, una que agrupi tots els consellers generals i comunals perquè debatin les grans qüestions conjuntament. La segona, establir un mecanisme de participació ciutadana deliberatiu, a cada legislatura es nomenaria un jurat ciutadà que acompanyaria el Consell General en les principals qüestions, com si fos una comissió més. El jurat s’hauria d’elegir amb una composició representativa estadísticament de la diversitat social i de gènere de la societat andorrana.