Abocadors i Planificació

Durant el 2022 el 80% de la runa generada per la construcció s’ha desat a l’abocador de Beixalís, que ha estat visitat per una mitjana de 180 camions diaris. El problema rau en el fet que tancarà durant el darrer trimestre de l’any, i això només deixa en funcionament l’abocador del Maià (que sols funciona a l’estiu i per obres del Pas de la Casa), i el de la Rabassa a Sant Julià, utilitzat principalment per obres a la parròquia de Sant Julià.

Aquesta setmana l’Associació de Contractistes d’Obres (Acoda) ha tornat a llençar un avís sobre els possibles efectes que això podria tenir, sigui en forma d’aturada d’obres d’excavació, la possibilitat de deixar concursos públics deserts o la pujada de preus addicional dels costos de construcció que implicaria un increment de preu final d’uns habitatges que ja tenen un preu elevat.

La primera reacció per solucionar el problema ha vingut de Sant Julià, on el cònsol major, Josep Majoral, ja s’ha ofert per ampliar l’abocador de la Rabassa.

Aquesta problemàtica obre una reflexió que traspassa l’àmbit parroquial, ja que, si bé és cert que les taxes per abocar runa les cobren els comuns per la cessió dels seus terrenys, també es cert que aquests abocadors tenen poc atractiu, ja que atreuen molts camions de runa a la seva parròquia i generen problemes de trànsit i soroll, sumats al fet d’abocar runes i deixar inutilitzat un terreny de propietat comunal.

Sembla, doncs, que deixar la planificació d’aquest aspecte a nivell parroquial podria portar a situacions no desitjades com l’actual, i deixaria la solució en mans de la bona voluntat individual de cada comú.

Per contra, sembla raonable pensar que els abocadors són una peça més del mercat de la construcció i l’habitatge, i són un problema que s’ha de planificar i ordenar a escala nacional.

Ens interessa tenir ordenat i planificat quants abocadors tindrem i com es repartiran tant temporalment com geogràficament.