Fugir dels estereotips

El rosa per a la nena i el blau per al nen, els nens ploren menys que les nenes, i aquestes darreres obtenen resultats inferiors en matemàtiques, els veïns que viuen en aquest edifici són perillosos, les persones que tenen aquesta nacionalitat no són gaire treballadores. Aquí tenim uns quants exemples d’estereotips que, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, són unes “idees preconcebudes i simplificadores, basades generalment en pseudoconeixements, tòpics o patrons culturals prèviament establerts, que hom utilitza per a conceptualitzar una realitat social, especialment persones i grups”. Per tant, els estereotips són imatges sovint basades en una veritat subjectiva, i la majoria de vegades no són certs. N’existeixen de nombrosos tipus, com ara els racials, els sexuals, els polítics, els de gènere o encara els de classe, i molt sovint porten un prejudici important sobre els col·lectius que pretenen definir. Hem d’aprendre a identificar-los i sobretot a desconstruir-los, ja que constitueixen una amenaça social, estigmatitzen els grups sobre els quals versen, i poden fins i tot conduir a certes formes de discriminació. I es tracta d’una tasca complexa, ja que com a adults reproduïm sovint estereotips sense ser-ne conscients, ja que formen part de la nostra educació i de la nostra cultura, i els tenim tan integrats i presents en el nostre voltant (en retrobem en la publicitat, les pel·lícules, la premsa, la televisió, els videojocs, etcètera) que és tot un repte educar les noves generacions a reconèixer-los i a fugir-ne. Problema complicat però no insuperable, sempre que l’educació d’aquestes noves generacions vagi acompanyada de la formació de les persones que els eduquen, siguin pares, personal educatiu o de lleure. Ja que sense aquesta dualitat educació / formació sempre recaurem a educar els més joves en la creença dels estereotips que en el seu moment ens van ser transmesos.