No tot està malament

M’agrada aquest vers de Ramon de Campoamor: “I és que al món traïdor//res no hi ha veritat ni mentida//tot és segons el color del vidre amb què es mira.” M’agrada perquè ens recorda la funció determinant de la interpretació per comprendre cada situació de la vida.

L’ésser humà ha de ser tan realista com sigui possible i constatar la realitat des de les dades i els fets, sense enganyar-se ni distorsionant-los. Res que ens tregui de la realitat ens ajuda a construir un projecte de felicitat. Crec que cal ser sempre optimista, és a dir, esforçar-se sempre per veure la perspectiva positiva de la realitat. Ser optimista no és desconèixer les desgràcies, ni negar la frustració que algunes vegades patim a la vida, sinó tornar a l’hàbit de descobrir allò bo que hi ha darrere de cada situació.

M’espanta la tendència pessimista que aquests dies recorre els carrers: “Tot està malament”, “res funciona”, “tot és terrible”, “vivim desgràcia rere desgràcia”, “les institucions no serveixen”, llegeixo en xarxes i escolto amb freqüència als mitjans de comunicació.

Disculpin-me, però no crec que això sigui així. Entenc tots els problemes que patim –alguns semblen eterns i sense solució–, sé que molts estan passant moments molt durs i que calen accions que transformin i resolguin les dificultats més urgents i perjudicials que tenim, però no tot està malament.

Obvi que tampoc crec que estiguem al cel i que calgui sostenir l’statu quo de la nostra realitat; tanmateix estic segur que aquest pessimisme ens porta a prendre decisions equivocades i a confiar-nos a solucions màgiques que sempre surten malament. Sospito que darrere d’aquest pessimisme hi ha un cristall ideològic que busca mostrar-nos algun messies que segur que es crucificarà per nosaltres perquè tinguem salvació. Siguem crítics i deixem que també els valors, les bones pràctiques, els èxits, les conquestes es facin evidents i ens serveixin com a catalitzadors per continuar creixent i generant millors condicions de vida per a tothom.