Buscar raons

El conflicte entre Rússia i Ucraïna ja és una part més del paisatge nostre de cada dia. Només torna a destacar quan es perpetra algun fet puntual moralment reprovable –com si la guerra per si mateixa no ho fos. Sigui com sigui, crida l'atenció veure com el relat que s'ha imposat definitivament als mitjans i l'opinió pública és: Rússia dolenta - Ucraïna bona. Més de cent dies després d'haver-se iniciat, els poders fàctics interessats en una escalada del conflicte estan guanyant per pallissa. La caiguda del mur de Berlín, escampada als quatre vents amb la grandiloqüència possible de l'època –el món era analògic– va suposar el trencament definitiu del fràgil equilibri geoestratègic Est-Oest. Poc més de trenta anys han deixat clar que la història, lluny d'acabar-se com profetitzava Fukuyama, es repeteix tossudament. De cop al bot l’OTAN, un ens teòricament caducat i sense raó per continuar actiu –les forces del Pacte de Varsòvia motiu primigeni de la seva existència han desaparegut– torna a ser la protagonista “bona” de la pel·lícula. Un significant nombre de països que hom considerava civilitzadament neutrals fan cua a la seva porta, tal que estudiants davant una aixeta de cervesa gratuïta. Continua sent una qüestió d'hegemonia Est-Oest i a l'inrevés. El tauler s'ha eixamplat, només hi ha un reglament –el capitalisme lliberal més salvatge– Europa és un actor convidat i la democràcia i la llibertat per qui se'ns està venent el que passa, una tramoia que fa figa. Volen buscar altres raons... cap problema, endavant! Això sí, recordin que en una guerra només hi ha interessos.