Zero infants soldats

Avui fa una setmana vam rebre la visita de la Sra. Virginia Gamba, representant especial del secretari general de les Nacions Unides per a la infància i els conflictes armats. La seva oficina es va crear fa 25 anys i el seu mandat era ambiciós: reforçar la protecció dels infants afectats per un conflicte armat, conscienciar i promoure la recollida d’informació sobre la difícil situació dels infants afectats per la guerra i la cooperació internacional per millorar la seva protecció. En aquests anys s’han definit les sis principals violacions greus que afecten els infants: assassinat i mutilació; reclutament o ús com a soldats; violència sexual; segrest; atacs contra les escoles o els hospitals i denegació de l’accés humanitari. Algunes d’elles s’han inclòs després d’un acte cruel com va ser el cas de les nenes segrestades de Chibok, a Nigèria, l’abril del 2014. A conseqüència d’això, el 2015 el Consell de Seguretat va aprovar la resolució 2.225, que establia el segrest com a nova violació greu. Tot i que no s’ha definit què és un conflicte armat, 21 són els països que estan sota seguiment i malauradament des de fa poc més de 100 dies són un més, ja que s’hi inclourà Ucraïna. Una de les respostes que va donar a la seva conferència i que més em van sorprendre va ser quan va afirmar que ella veia possible, tot i que no sap quan, que s’arribés a zero infants participants en un conflicte. Si es tenen en compte les tendències i números actuals: s’estan alliberant cada vegada més infants (més de 170.000 en total i 12.300 només l’any 2020) i s’estan aconseguint acords amb les parts armades perquè no en reclutin més (s’estima que s’ha reduït a la meitat gràcies als plans d’acció que es signen entre els grups armats i Unicef). He de dir que em va agradar la seva positivitat en un tema tan sensible i complicat de solucionar com és la participació i les conseqüències dels conflictes armats en els infants.