El tercer pagador

La setmana passada el ministre de Salut anunciava, durant l’assemblea general de la Federació de la Gent Gran, la voluntat d’aplicar el règim del tercer pagador a la gent gran. Es va comprometre a estudiar-ho i va apuntar que podria ser realitat a la tardor. No és la primera vegada que l’executiu pren el compromís d’ampliar el règim, actualment aplicat amb els metges referents. La notícia va ser ben acceptada pel col·lectiu que en alguns casos té unes pensions molt baixes i una situació econòmica que li dificulta o impedeix la realització de certes proves o visites mèdiques.

Ja celebrarem la mesura si finalment es du a terme, però no podem oblidar que una de les eternes reivindicacions de molts ciutadans és l’aplicació generalitzada del règim del tercer pagador. Fins ara, sempre hi ha hagut algun pretext per no aplicar-se. Als inicis s’al·legaven dificultats informàtiques, superades amb l’ús dels metges referents. Ara l’escull és una qüestió econòmica. Fent un raonament simplista, que el pacient avanci uns diners perquè els retorni la CASS pocs dies després no suposa un increment de despesa. Ara bé, si no calgués avançar la totalitat del cost d’algunes proves que tenen un import elevat, possiblement augmentarien els actes mèdics d’aquelles persones que han de renunciar-hi per una qüestió econòmica. La millora conseqüent de l’accés a l’atenció sanitària, la prevenció i la salut en general de la població ja justificaria l’hipotètic increment de la implementació del tercer pagador. El ministre amplia els arguments amb la necessitat d’analitzar els efectes de les reformes del sistema sanitari actuals i la possible manca de control. La dificultat no és, doncs, qui ha d’avançar els diners, sinó un aspecte més profund i no resolt. Potser si la CASS centrés els esforços en la racionalització i en un bon ús del nostre sistema sanitari, tothom podria gaudir del règim del tercer pagador.