Qualitat institucional II

A Andorra no s’avalua el valor que aporten a la societat les polítiques públiques.

Primer, avaluar no es tracta de seguir uns indicadors globals. Per exemple, no es pot atribuir una relació causal entre si baixa la desocupació amb un programa de formació d’aturats perquè les variacions depenen de molts més factors més enllà de la mesura en si mateixa. A més, si els participants a la formació després troben feina, no ho podem atribuir directament al programa. Cal analitzar si ja estaven prèviament més predisposats o no a trobar feina igualment. El mateix per al turisme: si els turistes que van a una atracció turística ja haguessin vingut a Andorra independentment de l’atracció, aquesta no tindria impacte econòmic a pesar de la seva afluència. A Andorra confonem afluència turística i inversió estrangera amb augment de la riquesa. Més turistes i més inversió estrangera no implica necessàriament un impacte econòmic positiu; podríem tenir més turistes que no gasten o una inversió estrangera que ens empobreix.

Segon, cal analitzar amb més profunditat les polítiques però no hi ha organisme o entitat independent per avaluar. En els pocs casos que es presenten anàlisis, són dades seleccionades pel mateix responsable per defensar-les en públic.

Tercer, no es defineixen prèviament els objectius concrets de per què es fa una política pública. Per tant, no hi ha barems per mesurar l’èxit o el fracàs, ni possibilitats de millorar o rectificar. Es mesura com a èxit el que fan les persones afins i com a fracàs el que fan els contraris. També depèn molt del nivell de satisfacció de determinats grups de pressió amb la mesura.

En definitiva, actuem com un estudiant que es redacta ell mateix les preguntes de l’examen, se les contesta i aprovarà o suspendrà depenent de si la seva resposta agrada o no als seus amics i familiars. És urgent modernitzar el disseny i l’avaluació de les polítiques públiques.