El més content, Espot

Era difícil preveure un final diferent al que es va viure ahir. La ministra d’Afers Socials, Judith Pallarés, conjuntament amb els consellers liberals, va anunciar que deixava les files del fins ara seu partit per les discrepàncies amb Cabanes i Gallardo. Era indubtable que, tot i els intents per dissimular-ho, l’arribada de l’antic ministre de l’Interior significava un gir a la dreta de la formació. I al mateix temps, és evident que tot gir a la dreta obliga a lluitar per l’espai que ocupa terceravia. Aquesta jugada deixava sense gaire opcions el sector més “progressista” del partit. Intentar agrupar el sector més conservador és, com a mínim, difícil de compaginar amb voler intentar avançar cap un futur on L’A pugui tornar a ocupar l’espai central que va tenir durant tant de temps i que, ara, posseeix Demòcrates amb total comoditat. Anem més enllà. Assegurava a principi de setmana Josep Maria Cabanes que “el tema home, dona i salaris el tinc molt superat”. Jordi Gallardo s’hi va sumar, en una entrevista que també va donar a principis de setmana, dient que “el discurs del feminisme avui dia només el defensen els partits ancorats al segle XX”. Una passa tant gran cap a l’extrem dret només té una conseqüència encara més gran que el salt temporal insalvable pels que volien un partit Liberal més modern, capaç de seguir pactant amb Demòcrates: deixar encara més alliberat a DA. Avui el més content del país segurament és Xavier Espot, que ja s’ha carregat de raons per no pactar amb L’A abans de les eleccions i anar a buscar la majoria absoluta, que ja fregava amb els dits.

Un últim detall: el moviment de Cabanes que regala el centre a DA és, segurament, el sacrifici final del Partit Socialdemòcrata, que ara sí que tindrà molt difícil de fer veure a la formació d’Espot com un partit de dretes neoliberal, no per falta de motius, sinó per simple comparació. Liberals deixa el PS a l’estacada, com a principi de legislatura.